Números ordinals i partitius

Els números ordinals i partitius són un contingut que s’ha de donar des dels primers cicles de l’educació bàsica ja que tenen gran importància al desenvolupanment del sentit numèric dels xiquets.

Començant pels ordinals cal fer una breu explicació de com s’organitzen: els primers ordinals(de l’u al quatre) tenen formes diferents, és a dir, primer, segón tercer i quart.

Mentre que els ordinals des del 5 fins a l’infinit es formen sumant una “e” amb Accent obert al nom del número cardinal, ès a dir: quintè, sisè, setè, vuitè etc…

cardinal	Masculí singular	Femení singular	Masculí plural	Femení plural
u	primer 1er	primera 1ra	primers 1ers	primeres 1eres
dos	segon 2on	Segona 2ona	segons 2ons	segones 2ones
tres	tercer 3er	tercera 3ra	tercers 3eres	terceres 3eres
quatre	quart 4t	quarta 4a	quarts 4ts	quartes 4es

cardinal	Masculí singular	Femení singular	Masculí plural	Femení plural
cinc	cinquè 5è	cinquena 5a	cinquens 5ns	cinquenes 5es
sis	sisè 6è	sisena 6a	sisens 6ns	sisenes 6es
set	setè 7è	setena 7a	setens 7ns	setenes 7es
vuit	vuitè 8è	vuitena 8a	vuitens 8ns	vuitenes 8es
nou	novè 9è	novena 9a	novens 9ns	novenes 9es
deu	desè 10è	Desena 10a	desens 10ns	desenes 10es

Per als números partitius s'utilitzen els ordinals corresponents, amb l'excepció del segon: mig, mitja, mitjos, mitges (1/2), el tercer, amb la forma llatinitzada terç (1/3), i les formes dècim (1/10), centèsim (1/100) i mil·lèsim (1/1.000).

A partir de terç és freqüent la construcció amb l'ordinal femení seguit de part o fracció: una quarta part de pastís, una sisena d’ous.


vos deixe un enllaç on podeu escoltar correctament la pronunciació:


http://adf.ly/d7fgg
http://adf.ly/d7fgg

ací podeu buscar diferent informació relacinada amb el tópic que estem tractant.

http://adf.ly/d7XVt

Amb l’ensenyament dels números ordinals i partitius, busquem a l’apartat acadèmic, que els xiquets aprenen a organitzar sèries de objectes amb un ordre, desemvolupar l’atenció i contribuir a consolidar el concepte de quantitat i raonament lògic matemàtic. Un altre objectiu és ensenyar els xiquets a identificar el nom del números amb l’escriptura en cífres dels mateixos.

            Les actituds que esperem per part dels nens és que desemvolupen la capacitat de comprendre l’ordre dels esdeveniments al seu món i de la societat, així com manejar les quantitats per poder demanar alguna cosa.Hem triat uns jocs que són molt simples però molt constructius, com poden ser competicions entre els xiquets (joc del mocador) o exercicis per manejar l’expresió escrita.

Pel que fa als números partitius, les activitats que hem triat són les següents:

El facebook es cola a l’escola

Avui dia, a l’era digital, tot el món té accés a la informació, açò vol dir, connexió a Internet, televisió, premsa i demés. Si estar “connectat” és una cossa tan corrent, per què no traure-li el màxim benefici? Amb això, volem dir, introduir a l’aula les noves tecnologies, és a dir crear un nou model d’educació. Però, aquesta proposta a banda de tindre molts i molt bons avantatges, també presenta inconvenients.

Per una banda, hauria més comunicació entre els mestres i els seus alumnes, i entre els pares i els mestres. Els mestres mitjançant l’Internet podrien ajudar i donar consells als seus alumnes sense haver d’esperar a la següent sessió, així com els pares tindrien la possibilitat de fes un seguiment de la tasca diària dels xiquets. A més, aquest nou model permetria reduir a gran escala la quantitat de paper que s’utilitza.

            D’altra banda, trobem alguns aspectes desfavorables com podrien ser: la falta de formació per part de mestres i pares a l’hora de utilitzar les noves tecnologies, les possibles distraccions a l’aula amb l’ordinador i la possibilitat de perdre els archius acadèmics per una averia.

En conclusió, que les noves tecnologies són tan presents a tot arreu que és inevitable que s’introdueixen a l’aula. La idea de que l’Internet es puga barrejar amb l’educació crea noves possibilitats de comunicació. Però abans de tot això cal que solucionem els problemes que encara té el nostre sistema educatiu.

Xicoteta reflexió

Estem a una comunitat amb un gran avantatge per parlar dues llengües, però no ens referim no més a la “originalitat” de tindre la nostra pròpia llengua, sinó també cognitivament. Un estudi de la Universitat Jaume I a Castelló, demostra que les persones que són bilingües obtenen millories i no únicament lingüístiques sinó també cognitives. Estes persones tenen més agilitat al cervell perquè les accions de la parla es fan totes des de la mateixa part d’aquest mentre que els monolingüistes el fan de diferents.

Centrant-nos un poquet més amb el tema educatiu i l’escola, aquest mateix estudi ha demostrat que quan més jove és el xiquet aprendrà la llengua amb més rapidesa i menys esforç. Per això el sistema escolar valencià compta amb tres programes educatius per a la immersió lingüística, actualment en són tres: Programa d'Incorporació Progressiva ,la llengua predominant es el castellà i amb sort una o dues assignatures son en valencià. Programa d'Ensenyament de Valencià, la llengua predominant es el valencià i el castellà sols apareix a assignatures com “lengua castellana” està pensada per a valencianoparlants) Programa d'Immersió Lingüística(està molt relacionada amb l’anterior però, pensada per a castellanoparlants) (PIP, PEV i PIV respectivament)

Aprofitant la quantia de beneficis i facilitats que porta l’aprenentatge d’altra llengua que no és la materna, com es que encara es pensa que la immersió lingüística és sols d’educadors i lingüistes? Cal que els pares també s’involucren al tema ja que el seus fills són o seran els que rebran eixa educació.

Agrairia la vostra col·laboració aportant les vostres opinions com a comentaris de l’entrada.

Un Salut.

S’entén per immersió lingüística el programa d’ensenyança d’una segona llengua la qual alguna de les matèries escolars (o totes) s’estudien en una llengua que no es la que primera llengua dels estudiants. L’objectiu últim d’un programa d’immersió es que els aprenents siguen competents en dues llengües, és a dir, siguen bilingües. D’aquest mode es crea a l’aula un context d’adquisició, en el qual la segona llengua s’utilitza comunicativament en activitats acadèmiques, practicant les diferents destreses lingüístiques en textos i temes propis de l’assignatura en qüestió.


per a concluir, una bonica cançó de Joan Masdeu  i Beth

http://adf.ly/d7krg